Biografía

Nascut en Itàlia en 1901, fill de Alberto Fermi i Ida de Gattis, des de molt petit ja l’interessava la física. De jove va estudiar amb el seu germà Giulio, que l’any 1915 mor per un abscés a la faringe, per calmar el dolor es va centrar en els estudis. A l’escola va construir un giroscopi i va calcular el camp magnètic de la Terra. Va estudiar i va aconseguir el doctorat en La Universitat de Pisa, l’any 1922, després dona classes a les Universitats de Florència i Roma. Va viure en Gotinga, en Leyden. L’any 1927 va ser nombrat professor de la Universitat de Roma, i en els estius donava classes i conferencies en els Estats Units, en Universitats com la de Michigan, Columbia, Stanford i Chicago. L’any 1938 guanya el premi Nobel de física “per la demostració de l’existència de nous elements radioactius produïts per el procés de irradiació i els descobriments de reaccions del neutrons lents”.
Va bombardejar neutrons de 60 elements, creant isòtops de 40 i la transmutació del element 92, urani, en un àtom de un element 93, neptuni, que no existia en la natura.
Va emigrar a Nova York amb la seva família per el fascisme del règim de Mussolini, quan va arribar a EEUU va treballar en la Universitat de Columbia.
Va conduir la construcció de la primera pila nuclear, l’any 1942 i així la primera reacció en cadena controlada. Durant la Segona Guerra Mundial va participar en el desenvolupament de la bomba "A" de Hiroshima en Mèxic. En 1946 fou anomenat professor de la universitat de Chicago.
Fermi també es conegut per la Paradoxa de Fermi i els problemes de Fermi. La Paradoxa consisteix en la qüestió de si en l’univers hi ha vida més enllà de la Terra, i si n’hi havia, on estan? Els problemes de Fermi es la importància de l’anàlisi dimensional.
Per els seus treballs en el camp de la física, per els seus estudis de radioactivitat i tots els seus estudis es considerat un dels millors físics del s.XX.
Mor a Chicago, EEUU l’any 1954 amb 53 anys.