Conferencia de Jordi Laborda

Ha abordado una de las cuestiones más debatidas de la ciencia: ¿Estamos solos o no en el Universo?

El profesor de Bioquímica y Biología Molecular de la UCLM Jorge Laborda ha participado como ponente, en el Salón de Actos de la Diputación Provincial de Albacete, con la conferencia Una Luna, una Civilización: Por qué estamos solos en el universo, pero no somos los únicos. Durante su exposición, el profesor ha defendido su hipótesis de por qué el origen de la Luna y su influencia sobre la Tierra han podido ser determinantes para el desarrollo de la inteligencia sobre nuestro planeta.

Jorge Laborda se ha referido a una de las frases pronunciadas por el físico italiano Enrico Fermi, quien señaló que “si hay inteligencia en otros planetas por qué no están aquí”. Una paradoja que le ha servido al profesor de la UCLM para explicar las razones de por qué las civilizaciones posiblemente no son numerosas en el Universo.

Igualmente, Laborda ha hablado de cómo las causas del origen de la Luna y su influencia sobre la Tierra han podido ser determinantes para el desarrollo de la inteligencia sobre nuestro planeta. En este sentido, el científico señaló que el origen de la luna ha tenido un efecto importante en el desarrollo de la civilización. “Es muy raro que existan más civilizaciones como la nuestra, bien porque somos los primeros que tenemos luna, y como no hay muchos planetas con luna, pues posiblemente estemos solos en la Galaxia”,-indicó.

La conferencia del profesor Laborda se enmarca dentro de las actividades de la VIII Semana de la Ciencia, que ha comenzado hoy lunes en todos los campus de la UCLM


Martes, 11 de noviembre de 2008

La paradoja de Fermi

Cuando el físico Enrico Fermi se encontraba trabajando en el Proyecto Manhattan, cuyo fin era el desarrollo de la bomba atómica estadounidense, enunció la que hoy se conoce como Paradoja de Fermi. El científico estaba atormentado por la contradicción que existe entre los cálculos que demuestra que hay una enorme cantidad de planetas capaces de alojar civilizaciones inteligentes en el universo, y la ausencia de evidencia de dichas civilizaciones. ¿Es la raza humana la única civilización avanzada en el Universo?

Por: Ariel Palazzesi
sábado, 24 de octubre de 2009




En aquest artícle ens explica el orígen de la paradoxa de Fermi, a més en diu en que es bassa

Aportacions de Enrico Fermi a la ciència

Enrico Fermi va ser un grandíssim físic, va desenvolupar el primer reactor nuclear i va contribuir en el desenvolupament de la teoria quàntica, la física nuclear i de partícules i la mecànica estadística. A més Fermi ha treballat molt en el camp de la radioactivitat.
En el seus principis construeix un giroscopi i va estudiar el camp magnètic de la Terra.
Fermi va construir la primera pila nuclear, i el Desembre de 1942 va crear la primera reacció en cadena controlada de fissió nuclear.
Fermi per portar a lloc les seves investigacions, treball, porjectes.. contava amb un execel•lent grup de científic italians.
Durant la Segona Guerra Mundial va col•laborar amb la elaboració de la bomba atòmica.
Va anomenar la Paradoxa de Fermi que plantejava la qüestió de si hi havia vida fora de la Terra. On estan? Fermi deia que las civilitzacions tecnològicament mes avançades corrent més perill d’autodestruir-se per el mal us d’armes nuclears.
També va publicar els problemes de Fermi que eren la il•lustració clara de la importància del anàlisi dimensional, i dels mètodes d’aproximació.
Fermi va fer aportacions a la física teòrica i a la experimental, una de elles la teoria de la desintegració beta. La teoria de la desintegració beta es el procés per el qual un nucli inestable emet un partícula beta per millorar la relació Neutrons/Protons d’aquet nucli, la partícula beta pot ser un electró i s’escriu β- o un positró β+. En la expulsió de beta el número de protons i neutrons varia, però la suma d’aquets (número màssic) es constant. La diferència entre electró i protó i la partícula beta es el seu origen nuclear: no es un electró extret de una orbita atómica.
La desintegració de beta es degut a la interacció nuclear dèbil, que transforma un neutró en un protó.
De les reaccions va donar lloc al “neutrino” degut a la violació dels principis de la conservació de l’energia.

Títol del seu premi [1938]

"Demostració de l'existència de nous elements produïts per irradiació de neutrons, i pel desenvolupament associat de reaccions nuclears realitzades a costa de neutrons lents"

- Radioactivitat artificial produïda per bombardeig de neutrons -

Biografía

Nascut en Itàlia en 1901, fill de Alberto Fermi i Ida de Gattis, des de molt petit ja l’interessava la física. De jove va estudiar amb el seu germà Giulio, que l’any 1915 mor per un abscés a la faringe, per calmar el dolor es va centrar en els estudis. A l’escola va construir un giroscopi i va calcular el camp magnètic de la Terra. Va estudiar i va aconseguir el doctorat en La Universitat de Pisa, l’any 1922, després dona classes a les Universitats de Florència i Roma. Va viure en Gotinga, en Leyden. L’any 1927 va ser nombrat professor de la Universitat de Roma, i en els estius donava classes i conferencies en els Estats Units, en Universitats com la de Michigan, Columbia, Stanford i Chicago. L’any 1938 guanya el premi Nobel de física “per la demostració de l’existència de nous elements radioactius produïts per el procés de irradiació i els descobriments de reaccions del neutrons lents”.
Va bombardejar neutrons de 60 elements, creant isòtops de 40 i la transmutació del element 92, urani, en un àtom de un element 93, neptuni, que no existia en la natura.
Va emigrar a Nova York amb la seva família per el fascisme del règim de Mussolini, quan va arribar a EEUU va treballar en la Universitat de Columbia.
Va conduir la construcció de la primera pila nuclear, l’any 1942 i així la primera reacció en cadena controlada. Durant la Segona Guerra Mundial va participar en el desenvolupament de la bomba "A" de Hiroshima en Mèxic. En 1946 fou anomenat professor de la universitat de Chicago.
Fermi també es conegut per la Paradoxa de Fermi i els problemes de Fermi. La Paradoxa consisteix en la qüestió de si en l’univers hi ha vida més enllà de la Terra, i si n’hi havia, on estan? Els problemes de Fermi es la importància de l’anàlisi dimensional.
Per els seus treballs en el camp de la física, per els seus estudis de radioactivitat i tots els seus estudis es considerat un dels millors físics del s.XX.
Mor a Chicago, EEUU l’any 1954 amb 53 anys.